ACCIÓ CULTURAL DENUNCIA LA DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA EN LA MATRÍCULA
6 juliol, 2026. 18:15
Almenys quinze centres educatius han registrat incidències perquè famílies que havien triat el valencià no han pogut escolaritzar-hi els fills i filles.
La Conselleria pressuposava que la “llibertat de tria” es traduiria en un augment de la demanda de castellà. Les dades del procés d’admissió del curs 2026-2027 diuen el contrari: també en comarques considerades tradicionalment castellanoparlants, les famílies volen el valencià, i moltes no ho han pogut aconseguir.
El procés d’admissió del curs 2026-2027 ha destapat un fenomen que contradiu directament les previsions amb què la Generalitat va justificar la Llei 1/2024, coneguda com la “llei de llibertat educativa”: lluny de disparar-se la demanda de castellà, són les famílies que han triat el valencià les que, en almenys quinze centres educatius de tot el territori, s’han trobat sense poder escolaritzar els seus fills en la llengua que havien escollit.
Els casos no es concentren només a l’Horta o a la Ribera, apareixen també a la Foia de Bunyol, als Serrans, a l’Alt Palància o al Vinalopó: zones on la Conselleria d’Educació donava per fet que la demanda aniria cap al castellà. La realitat de les sol·licituds ha sigut una altra, i és precisament això el que fa que aquest cas siga significatiu: no parlem d’un conflicte puntual entre dos o tres pobles, sinó d’un patró que es repeteix per tot el País Valencià, en territoris molt diversos.
Almenys quinze centres afectats
Les denúncies, recollides per Famílies pel Valencià i per diversos mitjans (Levante-EMV, VilaWeb, Diari La Veu, Directa, Llibertat.cat, entre altres) des de finals de maig, apunten a un patró comú: centres on una majoria clara de famílies va triar el valencià com a llengua base i on, malgrat això, la configuració de les aules ha deixat alumnat sense plaça en la llengua escollida, sovint perquè s’ha mantingut oberta una aula en castellà amb poca matrícula mentre la de valencià quedava saturada.
Alguns dels casos amb més repercussió:
- Paiporta (CEIP Jaume I): la totalitat de les famílies va triar el valencià, però la Conselleria va obrir igualment una aula en castellà amb huit alumnes que també l’havien triat.
- Almàssera (CEIP Carraixet): 27 de 29 famílies van triar el valencià, i tot i així es va mantindre una aula en castellà.
- Elx (CEIP Candalix): més del 90% de les famílies va optar pel valencià. El Consell Escolar del centre va sol·licitar dos línies en valencià, però més de deu alumnes van quedar inicialment sense plaça en la llengua triada.
- Sueca (IES Joan Fuster): dènou alumnes es van quedar sense plaça en valencià a l’únic institut públic de la ciutat, en no autoritzar-se un nou grup.
A aquests s’afigen els casos de Petrer (CEIP Reina Sofia), Sant Joan d’Alacant (CEIP Lo Romero) i Castelló de la Plana (CEIP Carles Salvador).
Les mobilitzacions aconsegueixen rectificacions… a mitges
La pressió de les famílies i de les entitats no ha sigut inútil: en vuit centres —Alcoi, Bunyol, Xelva, Villar de l’Arquebisbe, Loriguilla, Marines, Sogorb i Navarrés— la Conselleria ha acabat rectificant la configuració lingüística inicial després de les protestes.
Que la rectificació haja arribat precisament en aquests municipis —alguns d’ells castellanoparlants— reforça l’argument de fons: la demanda de valencià existeix i és real en tot el territori, encara que l’Administració no la tenia prevista ni li done resposta amb la mateixa celeritat a tot arreu.
Amb tot, a hores d’ara set centres continuen sense solució i les famílies afectades han de començar el curs, previsiblement en una llengua diferent de la que van triar.
Una llei pensada per a un escenari que no s’ha complit
La Llei 1/2024 es va presentar com una garantia de llibertat de les famílies per a triar la llengua base d’escolarització dels seus fills. Els fets del procés d’admissió d’enguany mostren que, quan aqueixa llibertat s’exerceix realment i les famílies trien el valencià —fins i tot en comarques on l’Administració no ho esperava—, l’Administració no sempre té els mecanismes, o la voluntat, per a garantir-la.
Des d’ACPV seguirem el desplegament d’aquest procés i acompanyarem les famílies i entitats que ho necessiten. La llibertat de tria de llengua no pot ser només una etiqueta legal: ha de traduir-se en aules reals per als xiquets i xiquetes les famílies dels quals han triat, legítimament, el valencià.
Si el teu fill o filla s’ha vist afectat per una situació semblant, pots posar-te en contacte amb nosaltres en aquest formulari: https://ja.cat/discriminacio_matricula
Amb la teua col·laboració continuarem promocionant la llengua, la cultura i els valors de progrés.
