No a la censura dels artistes valencians a Gandia

No a la censura dels artistes valencians a Gandia
Pel respecte a la cultura

Manifest

L’any 2007, amb motiu d’unes obres de remodelació dels vials de l’entrada nord a la ciutat de Gandia, executades pel Ministeri de Foment, i exactament en la Plaça 25 d’abril, es va construir una gran rotonda, on s’hi va instal·lar una magnífica escultura de l’artista alcoià Antoni Miró que va titular “25 d’abril. 1707” en raó del seu especial emplaçament. Tot utilitzant magistralment unes clares referències de Velázquez, l’artista rememorava amb aquesta obra d’art els 300 anys de la batalla d’Almansa.

 

La citada escultura va ser encomanada expressament a l’artista per a ser ubicada precisament en la rotonda de la Plaça 25 d’abril. I amb aquesta finalitat va ser concebuda i creada pel seu autor. Construïda en ferro, l’escultura té un frontal de 25 metres, perfectament ajustat al diàmetre de la rotonda. I la seua alçada va ser especialment estudiada i calculada per l’autor, perquè no impedira en cap cas la visibilitat del campanar de la Seu, situat en línia recta de la visual frontal de la rotonda.

El Sr. Alcalde de Gandia anunciava fa uns dies el seu propòsit de retirar aquesta escultura del seu emplaçament, sense donar cap alternativa i sense obrir cap via de diàleg amb l’autor.

Lamentablement aquesta decisió, mancada de qualsevol motivació amb una mínima dosi d’elemental racionalitat, no és un fet aïllat. A la ciutat de Gandia, en els darrers anys estem observant, amb la pretesa justificació de la crisi econòmica, com es tanquen, es fan desaparèixer o es desballesten espais i símbols culturals, siga físics, naturals o intangibles, que la ciutat ha anat generant a través del temps. (Teatre Serrano, conservació de la marjal, promoció de la creativitat i la innovació, recuperació del llegat cultural -Borja, clàssics-, etc)

Una de les manifestacions d’aquesta subestima de la memòria viva de la ciutat es concreta en els elements escultòrics i el seu natural diàleg amb els espais urbans on s’ubiquen. Fins a hores d’ara s’han retirat de la plaça Jaume I l’obra “No passaran” (els Pinotxos) de l’artista figuratiu Artur Heras, sense que s’hagen reubicat en cap altre lloc. Res es sap si es reubicarà la reproducció simbòlica de l’històric arbre de Rausell a la plaça del Prado. L’escultura de l’Arbre del Tirant, creada per Ramón de Soto, està mig desmuntada, per reparar, i no es mostra cap voluntat per fer-ho. L’estàtua del IV Duc de Gandia ha estat resituada en un lloc, si més no, discutible de la Plaça Major. A l’obra d’un dels màxims exponents de l’art conceptual espanyol, Nacho Criado, no se li troba lloc ni es condiciona un espai adequat per a la seua instal·lació.

icament s’anuncia també ara, la imminent retirada de l’escultura d’Antoni Miró, creada “ex profeso” fa només sis anys. Tenint en compte la configuració i dimensions de l’obra d’arts, el seu desmuntatge i trasllat farà inevitable la seua partició en pedaços transportables, és a dir, la destrucció, o si més no l’alteració salvatge de l’escultura, sense coneixement ni consentiment de l’autor, que generarà a més a més una despesa pública important, i totalment improcedent en una època en que s’imposa l’austeritat. Tot un greu despropòsit

Segons la majoria dels analistes socials, els països que avancen i que generen possibilitats de futur, es caracteritzen per acompassar el creixement econòmic amb el creixement de la qualitat dels serveis socials, la millora de l’educació i la recuperació de la cultura i de la identitat pròpia.

És per tot això que considerem que:

· La ciutat no pot ser construïda sense mantindre els trets essencials heretats. Cal respectar la ciutat heretada per poder-la transformar sense que perda els seus actius més pregons i la seua capacitat de cohesió social.

· La ciutat és una xarxa d’oportunitats en competència permanent amb altres ciutats però també un lloc de diàleg permanent, íntim i creatiu, entre les generacions passades, presents i futures

· El patrimoni escultòric forma part essencial del procés de diàleg entre els ciutadans i la seua ciutat. Un diàleg històric fet de diversos i variats llenguatges que cal preservar

· Cada peça escultòrica, la seua forma, la seua matèria i la seua ubicació respon a una reflexió profunda de l’artista respecte al missatge i el lloc on ha d’expressar-se, i per tant no són traslladables o intercanviables com si foren mers objectes decoratius.

· És per això que les lleis protegeixen la ubicació de les obres artístiques de la ciutat i no mai es permet la seua mobilitat sense comptar amb l’artista i amb l’opinió d’experts en la matèria.

· Rebutgem enèrgicament llevar l’escultura del 25 d’abril de 1707 de l’actual emplaçament perquè considerem que és el més idoni, atès que l’artista va adaptar el motiu, la forma, els materials i l’emplaçament a l’espai urbà preexistent.

I per tot el que s’ha exposat

SOL·LICITEM

Que per les autoritats competents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, es paralitze, de manera immediata i urgent, la retirada de l’escultura de l’artista alcoià Antoni Miró “25 d’abril. 1707”, ubicada en la rotonda de la Plaça 25 d’abril de Gandia, atés que està anunciada dita acció, de manera sobtada, per al dia 1 d’agost de 2013, i també la restitució de l’obra d’Artur Heras al seu lloc.

Signatures fins el 26 de Juliol

Josep 40, pintor

Antoni Albalat, poeta

Josep Albinyana, editor de Vilaweb-Ontinyent

Pep Aparisi, fotògraf

Rafa Armengol, pintor

Bernat Asensi, funcionari i sindicalista de CCOO-PV

Francesc Antoni Asensio, periodista i escriptor

AVVAC (Associació d’Artistes Visuals), directiva

Manel Baixauli, escriptor i pintor

Manuel Bellver, artista plàstic i escriptor

Maluy Benet, escriptora

Vicent Berenguer, poeta

Manuel Boix, artista plàstic

Julio Bosque, pintor

Jordi Botella, escriptor

Núria Cadenes, escriptora i llibretera

Francesc Calafat, escriptor

Rafa Calbo, pintor

Carmen Calvo, pintora

Pepe Calvo, escultor

Esperança Camps, escriptora

Marc Candela, portaveu STEPV

Carles Cano, escriptor

Juli Capilla, escriptor

Bernat Capó, periodista

Ivan Carbonell, escriptor

Sebastià Carratalà, artista

Benjamí Castell, professor tècnic de FP

Eliseu Climent, president fundador d’ACPV i editor

Salvador Company, escriptor

Maria Conca, professora universitària

Carles Cortés, escriptor i professor universitari

Miquel de Renzi, professor emèrit de la UV i escriptor

Maribel Domènech, artista

Joaquim Espinós, escriptor

Carles Esteve, enginyer tècnic forestal

Antoni Ferrer, professor jubilat

Josep Antoni Fluixà, mestre i escriptor

Robert Forés, músic

Ferran Gadea, actor

Francesc Galiana, professor

José Jaime Garcia Asensi, mestre

Manuel Garcia, crític

Jano de Miguel Gasco, actor, director i productor teatral

Francesc Gisbert, escriptor

Toni Gisbert, secretari d’ACPV

Juan Andrés González Juarez, actor, director i productor teatral

Marc Granell, escriptor

Tobies Grimaltos, catedràtic de Filosofia

Joan Maria Gual, director i gestor teatral

Pepa Guardiola, escriptora

Josep Guia, professor universitari

Cristina Guzman Traver, ceramista

Artur Heras, pintor

Jesús Huguet, membre del Consell Valencià de Cultura

Joan Iborra, historiador i professor

Dolors Jimeno, escriptora

Rafael Jordan, productor i gestor cultural

Ju-Ja Teatre, companyia teatral

Albert Ibañez, tinent-alcalde de Cultura, Ajuntament de Vila-real

Lola Ivorra, professora

Anna Lis, professora

Tito Llopis, arquitecte

Teresa Lozano, actriu

Urbà Lozano, professor i escriptor

Juan Vicente Martínez Luciano, professor universitari

Tomàs Llopis, professor, escriptor i membre de la Junta Directiva d’ACPV

Alfons Llorenç, periodista i escriptor

Josep Marco Borillo, professor universitari

Glòria Marcos, membre del Consell Valencià de Cultura

Manel Marí, poeta i guionista

Pau Marqués, professor i traductor

Vicent Mauri, portaveu Intersindical Valenciana

Miquel Mengual, professor

Xavier Mínguez, professor universitari

Joan F. Mira, escriptor i president d’ACPV

Sebastià Miralles, escultor

Jesús Mollà, professor i escriptor

Francesc Mompó, escriptor

Anna Moner, artista i escriptora

Xavier Monsalvatje, ceramista

Maria Monzó, professora universitària

Vicent Olaso, historiador

Joan Olivares, escriptor

Vicent Olmos, editor i historiador

Vicent Pallarés, professor i escriptor

Tonetxo Pardiñas, arquitecte tècnic i president de la SC El Micalet

Gemma Pasqual, escriptora i vice-presidenta de l’AELC

Rosana Pastor, actriu

Toni Pastor, productor i gestor cultural

Antoni Payà, dissenyador

Payés, pintor

Vicent Penya, escriptor

Vicent Pitarch, professor universitari

Jaume Policarpo, director teatral

Manuel Portaceli, arquitecte

José Antonio Portillo, autor teatral i gestor cultural

Josep Ribera, professor i poeta

Raquel Ricart, escriptora

Lluís Roda, escriptor

Rosa Roig, escriptora

Joanfra Rozalén, gestor cultural i productor teatral

Antoni Royo, “Jordi Querol”, escriptor

Gregori Royo, escriptor i ensenyant

Empar Salvador, investigadora

Encarna Sant-Celoni, escriptora

Santiago Sánchez, director de teatre (L’Om-Imprebis)

Pau Sanchis, poeta i traductor

Inma Sancho, actriu

Miquel Santamaria, llicenciat en Història i gestor cultural

Xavi Sarrià, Obrint Pas

Núria Sendra, editora

Toni Signes, artista

Isabel-Clara Simó, escriptora

Josep Lluís Sirera, dramaturg i professor universitari

Rodolf Sirera, dramaturg

Joan Andrés Sorribes, escriptor

Josep Sou, poeta visual

Rafa Tormo, artista

Anna Torcal, traductora

Maria Torres, professora i escriptora

Toni Valesa, gestor cultural UJI Castelló de la Plana

Rosángeles Valls, coreògrafa

Eduard J. Verger, artista

Lluís Vicent, cantautor i poeta

Agnès Vidal, escriptora

Silvestre Vilaplana, professor i escriptor

Manel Vilanova, director teatral

Xarxa Teatre, companyia teatral