Acció Cultural contesta a la Comissària Europea de Societat de la Informació i Mitjans que la no interferència en els afers interns dels estats no pot justificar la passivitat davant els atacs a la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa

Davant la resposta de la Comissària Europea de Societat de la Informació i Mitjans, Viviane Reding, a l’eurodiputat Ramon Tremosa que denunciava l’intent de l’actual Govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) afirma que el principi de no interferència en els afers dels estats que regeix el funcionament de la Unió Europea no pot justificar en cap cas la passivitat de les institucions europees davant els atacs a la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa i una llengua cooficial amb més de 9 milions de parlants.

El Punt ; Levante EMV ; Vilaweb ; Qué.es ; Diario Crítico CV ; Diario Valencia

La Unió Europea és, a la pràctica, una unió d’estats que no reconeix suficientment l’existència de realitats lingüístiques i culturals diferents de les estatals, fins i tot quan això significa polítiques discriminatòries respecte a aquestes realitats. Així, tots els avanços assolits en el sentit del reconeixement d’aquestes realitats s’han aconseguit gràcies a la mobilització de les poblacions amb llengua i cultura pròpies. En aquest sentit, l’aprovació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un avanç, però encara hi ha estats membres de la UE –com el francès- que no l’han signada, i aquesta política de menyspreu a les llengües i cultures és respectada per la UE.

Per tot això, Acció Cultural va proposar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP): si haguérem cregut que no feia falta cap mobilització, no haguérem plantejat un esforç com el que significa recollir 500.000 signatures en uns pocs mesos, sinó que senzillament ens haguérem adreçat a les institucions espanyoles i europees. Però com que som conscients que només aconseguirem allò que guanyem amb el nostre treball i esforç, hem considerat necessari mobilitzar la societat dels Països Catalans per assolir aquest repte.

D’altra banda, Acció Cultural és conscient que dins de la Unió Europea hi ha posicionaments diversos respecte al fet de les llengües i cultures sense estat, i que igual que existeixen veus clarament contràries al reconeixement de la pluralitat i partidàries de la no interferència en els afers interns dels estats fins i tot quan es vulnera el respecte a aquesta pluralitat, hi ha moltes altres veus partidàries del seu reconeixement, i que de fet aquestes són cada vegada més nombroses i receptives amb plantejaments com el nostre, i Acció Cultural veu cada vegada més possibilitats de treballar amb aquestes veus i dur també a Europa les nostres reivindicacions. De moment, ja hem aconseguit obrir el debat a la Unió Europea, i la campanya no ha acabat.