“Endógeno / Exógeno”, 1990
 |
 |
Fusta. 4 / 5 exemplars. 30 x 20 cm.
Francesc Abad (Terrassa, 1944). Des de sempre, els treballs d’aquest artista multidisciplinari han girat al voltant de la preocupació per la fragilitat de la memòria (individual i col·lectiva), per la seva recuperació i per evidenciar com es reconstrueix i manipula la història des de cada present. Abad, a través d’objectes, audiovisuals, muntatges, fotografies, instal·lacions, concilia art i pensament, sovint mostrant les seves contradiccions, recuperant les paraules i els textos de pensadors, escriptors i poetes com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, Paul Celan i Primo Levi.
Formarà part del Grup de Treball, col•lectiu d’artistes que, durant els quatre anys només que estarà actiu, lluitarà també contra el franquisme des de l’àmbit artístic, amb diferents mitjans i recursos artisticopolítics tant al país com en les participacions internacionals més conegudes: a la Biennal de París, el 1975, i a la Biennal de Venècia, el 1976, any de la dissolució del grup. Després del Grup de Treball, obre el camí cap a les instal•lacions multimèdia posteriors, centrades progressivament en les relacions entre la cultura i la civilització, el progrés i la catàstrofe, l’estat del benestar i els estadis del capitalisme o l’home i la societat. És l’època de les primeres lectures sobre teoria crítica i cultural i pensament europeu del segle XX.
Definitivament, l’activitat d’Abad es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, en una particular escriptura dels límits que prioritza el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Constitueix també una reflexió molt útil per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.
Entre les seves obres més recents destaca El Camp de la Bota, que dóna títol al lloc en el qual van ser afusellades 1.704 persones durant la dictadura franquista entre 1939 i 1952 i que ara estan cobertes i ocultes per les construccions del *Fórum de les Cultures. Precisament amb aquesta obra va ser guardonat en 2004 amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques