Hélène Crécent

Hélène Crécent (Pau – França – , 1966) es decideix per un tipus d’obra amb simpaties amb el “art *brut” amb picades d’ullet als artistes que admira: des de Saura a Zush-Evru, de Karel Appel a Basquiat, Asger Jorn i els Cobra.

El seu interès pel grafisme i el dibuix és una constant en la seva trajectòria i s’ha ocupat de temes com la identitat humana i el mestissatge de cossos i mentalitats. La ironia està també present en els seus treballs, així com la manipulació dels clixés socials i culturals.

L’any 2000 va començar  a tractar el tema de la identitat humana en la seva sèrie “Oiseaux urbains” en la qual els ocells adquirien un sentit metafòric. Va reprendre aquest tema amb gran força en el 2003 amb dues sèries “Afrobeat” i “Lolita”. En elles va representar les seves obsessions amb el sentit andrògin dels seus personatges i la força expressiva de la dona com a punt central del seu discurs plàstic, en una línia post-feminista desproveïda de matisos reivindicatius o discriminatoris.

La recerca de la bellesa segueix sent una constant també en l’obra de Crécent, una bellesa innata que els seus éssers humanitzats posseeixen per si mateixos i la factura dels quals té la intenció constant d’allunyar-se de l’art “acceptat culturalment”. Aquest aspecte es reforça en el tipus de materials emprats i en la sinceritat del traç automàtic. Les seves investigacions dels últims tres anys sobre les possibilitats expressives dels grafismes i les superfícies li han anat portant a augmentar progressivament els formats, atenent a les necessitats que les obres han anat formulant. Les sèries “Boules de cheveux” (2003-2005) i “Les mains ailées” (2005) li han proporcionat la seguretat compositiva per acceptar nous reptes.