“Cercle 10”
 |
|
Acer corten. 90’5 x 91 x 4 cm.
Andreu Alfaro (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló i influït pels constructivistes, com Brancusi o Peysner, i també per Jorge Oteiza. Les seues obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966, assoliren un ressò internacional. A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics i en els vuitanta començà a fer-ho amb el filferro i el marbre. El mateix any va rebre el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de Artes Plásticas. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques. Les seues obres més importants són “La rella” (1961), “La veu d’un poble” (1964-65), “Monument a l’amor” (1965-67), “Bon dia llibertat” (1975) i “Catalan power” (1976). També ha projectat diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans a Tàrrega. El 1999 va construir les quatre columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2008 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el va elegir membre d’honor.