“Variación 10″, 2006
Tècnica mixta sobre fusta. 122 x 122 cm
Mariano Maestro (Madrid, 1946) destaca pel seu ús de la fusta, dels pigments i del collage. Nascut a Madrid, però fincat a València des de la dècada dels seixanta, treballa com a professor titular de Dibuix a la Facultat de Belles Arts on es va doctorar.
És un artista polifacètic. La seua pintura és un diàleg continu amb els materials, amb la geometria que va desenvolupar en una etapa en què la barreja de fustes i qualitats constituïa un món lúdic en el qual arrecerar-se.
En els inicis, predominen els retrats i autoretrats figuratius, on sovint apareix la seua dona, la també artista Carmen Grau. Més endavant també en faria de la seua filla Carolina. En els setanta, però, es va centrar en el constructivisme per a establir conceptes com el color, el volum, la simetria i la composició espacial. Les seues obres es converteixen ocasionalment en utòpics senyals o relleus que semblen engranatges d’una màquina estranya.
Quan la seua evolució es va assentar, no va dubtar en retornar als inicis per a explorar nous camins, diversificar les seues maneres de fer i alterar allò percebut amb anterioritat. Va començar a buscar la llum i el color en les composicions, que esdevingueren abecedaris seqüencials. Ja no és tot lineal i constructivista, ara és corb i suau i conforme s’endinsa en els anys 80, signes, lletres i números defineixen la focalitat.
En aquesta dècada, Maestro es va dedicar a revisar tendències i gèneres i es va implicar en la representació figurativa. És l’època del bodegó i de la plasmació d’ambients, que a poc a poc el porten a convertir-se en paisatgista de la ciutat, mitjançant fragments compostos sobre fusta mitjançant l’acoblament. Cap a finals dels 90 evolucionaria una vegada més cap als OPNIS (objectes personals no identificats sempre).
Així, la recerca de nous horitzons artístics des de l’interès i la reinterpretació de les seues obres resulta en una plàstica variada i expressiva, tot i que sempre ha mantingut una constant: el treball amb fusta. Mai ha emprat el llenç.