Núm. 5. Destacat del grup.
 |
|
Impressió digital sobre tela. 130 x 81 cm.
Jaume Xifra (Salt, 1934). La primera cosa que sorprèn de la seva obra és heterogeneïtat, que sovint arriba fins a la discontinuïtat, de les diferents etapes de la seva creació.
Actualment, després d’una llarga i pacient recerca, a base d’una obertura cap a altres dominis del coneixement i sobretot cap a la física quàntica, Xifra ens proposa una solució d’una gran originalitat de l’etern problema de l’espectador. En primer lloc, hi ha una mena d’alfabet primordial d’un llenguatge de futur, encara per definir. Les lletres d’aquest alfabet són formes i colors, portadores de sentit, perquè es troben a l’encreuament entre l’home la natura i la cultura. La tria d’aquestes formes i
colors és l’acte creatiu, que implica l’artista en la seva totalitat en tant que home etern i històric alhora, vivint en el seu temps, amb el seu temps i per al seu temps, quedant lligat a una Realitat a-espacial i a-temporal.
En una segona etapa, per realitzar efectivament allò que esdevindrà l’obra d’art, Xifra recorre al seu company de viatge: l’ordinador. Un programa abstracte, que es pot variar infinitament, determinarà la metamorfosi d’un espai buit en un espai ocupat per una forma complexa, desconeguda per l’artista. Dit d’una altra manera, en el ritual habitual de l’acte plàstic, Xifra elimina el gest perquè, segons ell, no són pas els gestos els que aporten el sentit, sinó l’intenció. Efectivament, aquest “invisi-ble que s’ha fet visible és un enriquiment de la vida per l’extrema potencialitat de la Realitat. Aquest procediment plàstic de Xifra ens fa pensar inevitablement en el buit quàntic. El buit quàntic és un buit ple. En el buit quàntic hi ha potencialment el TOT, des de la més ínfima partícula fins a l’Univers.
En el fons, Xifra és un investigador del sentit. Ha retrobat, en aquesta etapa del seu camí, el cim de la modernitat, amb l’abolició de la ruptura subjecte-objecte. Abolició ja proclamada a començaments d’aquest segle amb la revolució quàntica, que anunciava una Nova Renaixença, de la qual comencem a penes a entreveure els signes.